Hola companys i companyes!
Des de fa unes setmanes podeu trobar en aquest blog l'enllaç de la webquest que vaig elaborar conjuntament amb la Lourdes Xivillés i la M. Teresa Pujol. El nom de la webquest és:"Els mapes de la classe. Migracions a les nostres famílies".
Es tracta d'un recurs pensat per treballar amb alumnes de 2n d'ESO (tot i que seria aplicable també des del Cicle Superior de primària), que preten potenciar entre els alumnes l'educació intercultural, el treball cooperatiu, l'ús de les TIC així com la reflexió i el debat, a partir d'una proposta educativa al voltant del fet migratori viscut pels propis alumnes i les seves families..
El projecte es concreta en diferents activitats a partir de les procedències culturals i geogràfiques de les famílies dels propis alumnes.
L'adreça de la nostra webquest és: http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=7667&id_pagina=1
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Benvolgudes companyes, m’ha interessat especialment la vostra webquest que he comentat al meu blog d’aquesta manera:
ResponEliminaSovint quan es tracten temàtiques relatives a la interculturalitat, tendim a formular-nos grans propòsits d’apropament entre cultures i a desplegar tot un ventall colorista d’activitats per a fer visibles les diferències entre uns i altres, unes diferències que sempre acabem considerant com a enriquidores però que, malauradament, les situem en un pla prou allunyat de la vivència quotidiana per a que un cop passada la festa pluri, multi o intercultural, tot segueixi com estava. El nostre etnocentrisme (que negarem quan es preguntin sobre ell) queda, d’aquesta manera, preservat.
Dic això perquè si alguna cosa m’ha agradat de la vostra proposta és que no respon en absolut a aquest model de funcionament. La vostra m’ha semblat una proposta simple, senzilla, modesta. I allà on algú hi podrà veure un defecte, per a mi és una virtut. Defugiu els castells de focs i les coloraines per a construir una seqüència formativa senzilla, que s’ajusta molt bé a l’alumnat al qual va destinada, i que des del meu punt de vista conté dos elements que no he sabut veure (tots dos junts) en cap altre de les webquests de l’aula: per una banda, partiu de la vivència i l’experiència quotidiana dels propis alumnes i de la seva família i, de l’altra, contempleu tota mena de migració, fins i tot la que ve donada per un canvi de regió, de comarca o de ciutat (tan senzill com això), sense haver de passar (encara que no s’exclou, dependrà de la composició del grup) necessàriament i exclusiva per la migració que prové d’altres països i d’altres cultures. D’una sola pinzellada, cobriu tot el ventall migratori possible. I això em sembla un mèrit indiscutible del plantejament que formuleu a la vostra webquest.
A banda que el vostre recurs sigui aplicable a qualsevol context escolar, el plantejament que feu convida immediatament a reflexionar sobre la relativitat de la nostra (de cadascú) pertinença ètnica i cultural, a fixar-se en el fet que tots som usuaris provisionals d’un mateix territori –raó per la qual ningú no pot atribuir-se’n la propietat-, evitant així la temptació etnocèntrica que sol haver-hi molt sovint darrera de plantejaments aparentment pluralistes i integradors, assimilacionistes en realitat.
Em sembla que a partir del vostre recurs es poden tractar tots els nivells de la interculturalitat des del dèbil (coneixement de les particularitats culturals dels diversos llocs que apareixen al mapa), passant pel mitjà (es poden plantejar al debat possibles situacions de conflicte per causa del diferent origen dels alumnes o els seus familiars) fins arribar al nivell fort (es poden elaborar propostes de millora o d’optimització de les relacions entre l’alumnat i fins i tot d’algunes pràctiques educatives atenent als diversos orígens i pertinences dels alumnes). En el fons hi ha la intenció de posar els alumnes en un pla d’igualtat: tots som, en major o menor mesura, immigrants i, d’alguna manera, això ens fa similars, malgrat que cadascú tingui la seva manera particular d’expressar-ho. Em sembla molt interessant posar l’accent més en allò que ens iguala que en allò que ens distingeix dels altres. Ja se n’encarrega prou el món aliè a l’escola (els mitjans de comunicació, les famílies, etc.) de ressaltar les diferències. Al menys que sigui l’escola aquest petit espai intercultural que aniria bé que fos més ampli.
M. Teresa, Marta i Lourdes, les meves sinceres felicitacions per la feina que heu fet i per la proposta que heu aportat. Amb aportacions com la vostra, estic segur que el camí que condueix cap a la interculturalitat de debò serà cada vegada més transitat.
Enhorabona.