2.- Debat

Realment ha estat un debat molt interessant i molt enriquidor. Algunes de les reflexions que s'han donat i crec que cal destacar podrien ser:

• No s’han d’obviar totes les diferències culturals dins del centre, sino que el model educatiu i el currículum a les escoles catalanes ha de ser totalment obert, flexible i sensible a tota la diversitat d’alumnat ( i llurs famílies) incloent per suposat la diversitat cultural. Per tant, seguint la classificació de les diferents posicions estratègiques que es donen a Catalunya sobre interculturalitat a l’escola, em situaria clarament en un "posicionament interculturalista fort o de màxims" ja que crec que es pot (i s’hauria!!!!)d’incidir en la cultura (o cultures!) escolar introduint de forma transversal l’educació intercultural.
• Estic totalment d’acord amb els companys que defensaven que una de les qüestions de fons és que no es pot parlar de “cultura” en singular, que a la societat catalana, a les nostres escoles, conviuen gran diversitat de cultures amb una riquesa inigualable, i això hauria de fer que tendissim cada cop més a un currículum intercultural. Això sens dubte evitaria situacions com la que es veu a "La classe" .
• També coincideixo plenament amb el plantejament d'alguna companya en la línia de que darrera d'afirmacions com "la forma d'expressar-se de les noies no era correcta" (com quan ens plantegem la roba, o els costums dels alumnes...) també hi ha connotacions etnocèntriques i poc tolerants i empàtiques... que per exemple els alumnes llatins parlin amb una entonació determinada, facin gestos de "rapers"o portin una gorra de baseball... s´ha de considerar que és "incorrecte" o senzillament diferent? que el que considerem "cultura catalana" o "correcció catalana" és només la sardana, la barratina, Mossen Cinto Verdaguer, o parlar amb un determinat accent..?...
• Un altre aspecte a destacar en el debat és la qüestió de si només hem de passar d'una educació unidireccional a l'educació bidireccional, o cal tendir a la multidireccionalitat, fomentant les interaccions alumne-mestre, alumne nouvingut-alumne autòcton, alumne nouvingut-alumne nouvingut,... que sens dubte facilitaran procesos ensenyament-aprenentage basats en la riquesa cultural i la diversitat.
• I per últim destacar que en un sentit ampli del terme, jo també crec que el prinicpi d’autoritat del professor respecte als alumnes queda afectat. Però com alguns dèieu, queda afectat en sentit positiu, ja que en un entorn escolar obert, flexible, participatiu,..el fet que els alumnes qüestionin aspectes com el tipus de noms que utilitza el professor (criticant l’etnocentrisme latent) en realitat enforteix l’autoritat democràtica del mestre. Aquesta reflexió m´ha recordat una pel•lícula alemanya molt recomanable: ”La ola” (Dennis Gansel, 2008) que descriu de forma molt interessant l’experiment d’un professor que exerceix un lideratge autocràtic amb un grup de joves per tal de desenvolupar un projecte, però la cosa se li en va de les mans,...